JOCS FLORALS A PRIMÀRIA

PRIMER E.P.

CARTA A LA PRINCESA

Estimada princesa, Has estat molt valenta i el teu poble també ha estat molt valent. Jo també sóc valenta i no tinc por a res, només tinc por a la foscor. Tothom té por a alguna cosa... Adéu, princesa.

MFT 

CARTA AL DRAC

Estimat drac:

No m’agrada que et portis així, intenta portar-te bé!

La propera vegada que ens veiem espero que ho hagis aconseguit.

Gràcies.

Un bon amic teu.

JDG

SEGON E.P.

EL PINGÜÍ

Hi havia una vegada un pingüí trapella, blanc i negre i molt alt. Li agradava banyar-se a l’aigua. Vivia en un castell que estava fet de gel i el terra relliscava molt. Però un dia feia molta calor, feia tanta calor que el castell es va començar a desfer. Llavors el pingüí es va posar a cantar molt fort i es va posar a ploure i a fer fred i un altre cop el castell va tornar a ser de gel.

Conte contat, ja s’ha acabat.

                                                                     J V L

                                                                    

EL FOLLET QUE FEIA MALIFETES

Una vegada fa molts anys, hi havia un follet que feia malifetes i enganyava als altres, per això no tenia amics. Vivia en una casa dalt d’un arbre, on ningú el trobava perquè estava molt amagada. El problema que tenia era que, cada nit, tot el poble el buscava per la malifeta que havia fet. Cada vegada que feia una malifeta  es sentia més sol i un bon dia va pensar que era millor demanar perdó. Quan la gent del poble va saber el que havia fet, el van perdonar i això és tan veritat com que el conte s’ha acabat. 

                                                                     MSM

TERCER E.P.

EL MISTERIÓS LLADRE DE L’OCELL

Hi havia una vegada un poble que es deia Sant Ocells. Es deia així perquè tenia un arbre ple d’ocells de molts colors: groc, lila, verd i taronja.

Una nit, un noi misteriós, va robar un dels ocells que hi havia a l’arbre. L’ocell que va robar l’home era el de color taronja. Llavors, la gent del poble es va anant preocupant. Quan va arribar la nit es van amagar als arbustos del costat de l’arbre, i van posar una trampa. La trampa era un forat que van tapar amb fulles. L’home misteriós va caure a la trampa i... el van veure! Es deia Albert i la gent va decidir expulsar-lo del poble.

L’Albert va marxar. L’ajudant de l’Albert va aconseguir que tornés al poble.

Al dia següent van tornar a robar. Aquesta vegada l’ocell lila, i perquè no piulés, li van posar cinta adhesiva al bec!

Però gràcies a un invent d’una persona del poble, que era un xip “TROBAOCELLS” que servia per localitzar-los, van trobar l’ocell lila i va ser fantàstic!

Al lladre Albert i al seu ajudant els van posar en una gàbia i els van expulsar.

Llavors, el poble va viure feliç per sempre!!!

Conte contat, conte acabat!!

J A C R

 UN  DIA  FANTÀSTIC

Ja fa molt temps, una nena que es deia Laia i un nen anomenat Pol, estaven parlant i la Laia li va preguntar com seria un dia fantàstic.

En Pol, que li agradava menjar molt, va dir-li: - Estar tot el dia menjant!

La Laia, que li encantava treballar, va dir: - Estar tot el dia fent deures!

Aleshores, en Pol va recordar: - Parlant de deures... jo no els he fet encara! Adéu, me’n vaig!

La Laia, encara no havia resolt el cas d’un dia fantàstic i va pensar: “Aniré a consultar-li al meu amic Jan”

Va trucar al timbre de la casa d’en Jan i ell li va dir: - Què fas per aquí? Què vols? Vull que m’ajudis a resoldre el cas d’un dia fantàstic!

En Jan va contestar:

-       Un dia fantàstic? Sí, va respondre ella. No ho sé!  va dir en Jan.

Després de rumiar molt, a la Laia se li va ocórrer anar amb el seu amic, a preguntar-ho a la seva mare.

-       Hola, mare! Com seria un dia fantàstic?

La mare va contestar: - Doncs ... no ho sé!. - Voleu berenar? - Siii!. Els va donar llet amb galetes.

Era quasi de nit i encara no havien resolt el cas.

Va arribar el pare i va dir: - Hola, Jan! Què fas aquí? -  Estem pensant! El què? Com seria un dia fantàstic? La Laia li va dir: - Ens ajudes? – Sí, i tant!

Després de rumiar, el pare va dir:

-       No hi ha dia fantàstic! Tots els dies són com són!

-       Tens raó!

I els nens, des de llavors, van saber que tots els dies podien ser fantàstics!!!

I aquest conte s’ha acabat amb pau i amistat!

                                                                     MATOLL

                                                                            J  A  V   

QUART E.P.

L’INVENTOR LLUÍS

Fa molts i molts anys, en un poble molt petit, hi havia un nen que de gran volia ser inventor. Volia fer moltes coses: coets, avions, cases, etc. Al col·legi, a l’hora del pati, es passava tota l’estona inventant avions de paper. Es deia Lluís, era un nen ros, alt i portava ulleres de color vermell.

Quan es va anar fent gran, feia invents cada cop més importants, i fins i tot tenia la seva pròpia marca, que es deia “Lluinvents”.

Va passar un temps i el Lluís es va anar fent famós. Construïa tota mena de coses. Un dia va tenir una idea molt bona, que era fer una casa-coet que anés fins a Mart. Llavors va trucar els seus amics perquè l’ajudessin. En un any i mig ja anaven per la meitat. Era molt gran i estava quedant molt xul·la! Al cap de tres anys van acabar: era espectacular!! Ara només faltava que anessin a Mart.

L’endemà van anar tots a la casa-coet i van sortir cap al planeta vermell. Van trigar molts dies, però quan van arribar estaven satisfets.

En tornar van posar les notícies a la tele i van veure el seu viatge. El Lluís es va convertir en un inventor molt conegut i important gràcies a la seva proesa.

                                                                                                  

                                                                                                   EXTRATERRESTRE

                                                                                                    X G L

                                                                                                      

LA MUNTANYA DELS SOMNIS

Fa molts anys hi havia tres bons amics anomenats Toni, Pol i Rita que vivien a París.

Un dia, la professora “Nigels Wil” els va explicar la gran història de la Muntanya dels Somnis: Hi havia una vegada un senyor que va descobrir...

A l’hora de la sortida del col·legi, la Rita va dir:

-          Nosaltres, els tres bons amics, descobrirem la muntanya Desig!!!! Anem a preparar l’equipatge adequat.

La Rita va començar a escriure coses útils per a l’equipatge: cantimplora, anorac, fruita, frontal, etc.

En Toni va dir que era un bon equipatge, però que faltaven els ànims i el companyerisme!

Al final, es van afanyar a preparar-ho tot i el set d’abril van emprendre el viatge cap a la Muntanya dels Somnis.

Els tres amics ja portaven molts dies caminant quan en Pol va veure el rètol que posava:

“la Muntanya dels Somnis”.

La Rita va exclamar:

-          Sort hem tingut de trobar el rètol, perquè ja ens queden ben poques forces per seguir caminant...

En Toni va afegir:

-          Aquest rètol indica que hem de pujar fins a dalt!

Quan ja eren a mitja muntanya, en Pol va veure un drac de foc. Tots es van amagar ràpidament on van poder. De seguida van sentir la veu potent del drac que va dir:

-          Sóc el Drac dels Somnis i us portaré a Font Somni!!!!

Els nens van pujar a sobre del drac i quan van arribar al seu destí, van demanar tres desitjos. Després, el drac els va tornar a casa amb tots els ànims.

CONTE CONTAT, CONTE ACABAT

JEIC NATUR 7

J M L

CINQUÈ E.P.

CARTA A LA VENTAFOCS

Estimada Ventafocs:

Com recordo totes les nits que passava veient la pel·lícula que vas protagonitzar...

Com us va a tu i als teus amics els ratolins? Suposo que molt bé. Segur que ja tens fills i tot!

Com estàs al castell? Espero que genial amb el teu marit el príncep i la teva madrastra. I les seves filles? No em queien gens bé, després del que et van fer passar...

S’han fet milions de rèpliques de La Ventafocs però cap et podrà substituir. Ets molt bonica i generosa, quasi segur que segueixes igual que abans. Fa molt de temps que no et veig, quasi sis anys ja.

 Te’n recordes quan et vaig anar a visitar  a Disneyland París? Que no se n’assabentin les altres princeses, eh? El teu restaurant va ser el que més em va agradar. Parlant d’elles, que sou amigues? Suposo que sí.

La primera vegada que vaig veure la pel·lícula em va agradar tant que des d’aquell moment, tots els dies ,després de classe. desitjava arribar ben aviat a casa per tornar-la a veure.

Tu ets la meva princesa preferida, no sé, m’encantaves...

Espero tornar-te a veure.

Fins aviat                                                                                

                                                                                                  

                                                                                                   M.DANCE                                                                                                    

                                                                                                    MGB

                                                                                                      

LA FLOR DIFERENT

Hi havia una vegada, en un prat immens, una petita flor que era diferent de la resta. Totes eren d’un color vermell potent que enamorava a tota la gent. En canvi, ella era de color groc i no li agradava gens, deia que semblava una patata podrida.

 

Va passar moltes nits del lloro pensant i pensant:

- I si me n’anés, què passaria? Em col·locaria en un prat groc on tota la gent m’admiraria, allà seria feliç amb les meves companyes...

I així totes les nits. Fins que una vegada es va fer de dia i tal dit, tal fet: va agafar les seves arrels i va emprendre el viatge. Va travessar muntanyes, rius, camps, etc. Va veure molts prats plens de flors blaves, vermelles, verdes, blanques, púrpures,... però cap era groga.

Ella pensava:

- I si jo sóc l’única flor groga del món? I si mai trobo el meu prat? Què passarà?

No, no, no pot ser, no em rendiré!

Va passar aquella nit en un forat d’un arbre molt gros, ample, amb fulles d’un color verd alegre, com si fos un camp de gespa envoltant el preciós arbre.

Quan es va llevar el segon dia va veure restes de pètals grocs i la flor, súper encuriosida, va decidir seguir-los.

Els pètals la van portar a un lloc esplèndid, meravellós,... on hi governaven les flors. Totes eren de colors diferents, era com l’arc de Sant Martí en flors! Sense pensar-s’ho dues vegades va dir:

-El meu viatge ha acabat. Viuré aquí! Però abans he de trobar la meva pradera de flors grogues.

Va estar caminant una hora, fins que allà, en un petit racó molt ben il·luminat i humit, va veure almenys cent flors grogues. Esperonada per l’alegria va anar corrents amb la resta de les flors i una li va dir:

-Benvinguda petita flor, vols formar part del nostre prat?

I la flor, súper nerviosa, amb el cor que li anava a mil, va dir:

-És clar que sí!!!!

I l’altra flor va dir:

-Acomoda’t on vulguis i no oblidis el més important: Ser feliç!!!!!

A.      PADEL

A B M

SISÈ E.P.

TU

Vas arribar a la bolera

i jo tremolava com una flamera.

Et vaig conèixer i em vaig espantar

però després em vaig tranquil·litzar.

 Quan vas venir a viure a casa meva

em vaig alegrar perquè sempre estaria al teu costat.

Formes part de la meva vida

 i n'estic molt agraïda.

Ets una persona espectacular,

 i no vull que canviïs mai.

 Jugues amb mi, m'ajudes amb els deures,

el teu somriure em meravella.

Em vens a buscar a natació

encara que faci fred o calor.

Si algun dia ens separem 

sempre et tindré dintre meu.

Ets la millor persona que he conegut

per això et regalo aquest poema, Jesús.

NYAM-NYAM

G F S

ARNIO CHEVALIER  

Era un dia normal a la província de Nouvion, quan l'Arnio sortia del col·legi anant cap a casa. Tenia ganes de veure  la seva germana Marie, ja que aquell dia feia 17 anys. Els seus pares tenien preparada una festa en què quasi tot el poble estava convidat. Havia estat tota la setmana parlant sobre la "gran festa".

En arribar es va sorprendre de veure la seva germana gran plorant tota sola. Va decidir anar a parlar amb ella.

-       Què et passa Marie? – va preguntar l'Arnio.

-       No t'ho han dit els pares? – va respondre plorant.

-       Ens hem de mudar a Nova York i el pitjor és... que...

-       Què?! – va dir impacient.

-       Què és el pitjor? Marxem sense el papa.

-       Però, com pot ser?

-       És impossible...- va dir ploriquejant.

-       Arnio, germanet, te'n recordes que abans de néixer el nostre pare va prometre no apostar més?

-       Sí, és clar!

-       Doncs, resulta que ha tornat als casinos i deu molts diners. La mama ens ha dit que no pot suportar com ens tracta el papa, mentint-nos. Amb els pocs diners que tenim estalviats emigrarem cap a Nova York demà.

-       Demà?! No tinc temps d'acomiadar-me.

-       No pots acomiadar-te, ha de ser secret- va dir la Marie.

-        

En aquell moment es va posar a plorar més que mai.

El següent dia al matí, es va despertar enmig d'un tren sense res, a part d'una maleta que contenia els essencials: raspall de dents, tovallola, roba, .... Ell ja sabia que anaven cap a l'aeroport.

No sabia per què, però, de sobte es va posar a plorar. La seva germana el va abraçar.
En arribar allà es va sentir marejat, tants gratacels comparat amb el camp i la gespa... Però quan es va endur l'espant de veritat, va ser en veure l'apartament. Situat al barri de Brooklyn, un dels pitjors de Nova York. Era un pis de 30 metres quadrats amb les parets esquerdades, els mobles trencats i una televisió prehistòrica.

Després d'una setmana d'estar per casa, ja estava acostumat a la forta olor a orins de gat i els escarabats de ciutat per sota el llit. Hi havia una cosa, però, de la qual no en volia saber res: l'escola.

La seva mare li havia dit que aniria a una escola molt semblant a la que ell anava a França, però la realitat fou una altra: ningú parlava francès, les parets semblaven que es caurien en qualsevol moment i que eren totes negres. No tenia res contra els seus companys però ell se sentia discriminat. Va arribar a un punt que l'únic que l’aturava de saltar pel balcó era la seva germana. L'estimava de tot cor i l'únic que volia era el millor per a ella.

-        Arnio, a tu no se't dóna bé la música? – preguntà Marie.

-        Sí, per què ho dius?

-        Perquè en comptes de seure i lamentar-te, podries escriure cançons.

Aquesta idea li va encantar a l'Arnio. Podia fer alguna cosa per guanyar...
Les setmanes passaven i ell escrivia. Ho feia tot molt privadament, ningú ho sabia, excepte ell.
Un dia, Marie en deixar la roba planxada sobre la taula de l'Arnio, va veure algunes de les lletres i les va trobar tan increïbles que li va dir:

-        Arnio, he vist que hi ha un concurs per a joves talents al barri de Brooklyn, et podries presentar- Li va dir la Marie.

L'Arnio no volia saber-ne res d'aquell concurs ni res relacionat amb aquell barri que odiava. La Marie el va ignorar i es va presentar el dia del concurs com a representant del seu germà. Va arribar al teatre on es feien les audicions i es va posar molt nerviosa. Asseguda a la seva butaca anava escoltant els diferents noms dels participants, mentre tothom aplaudia i escoltava les diferents cançons.

Les puntuacions del jurat oscil·laven entre el 6 i el 7. Quan van dir el nom d'Arnio Chevalier, la Marie es va aixecar i es va dirigir al micròfon:

-        Hola – digué nerviosament – Represento el meu germà Arnio, que no ha pogut venir avui – va tossir per refrescar-se la veu i començà a cantar.

-        "Tot va començar en un dia normal..."

En acabar es va sentir un fort aplaudiment i va sortir corrents d'aquell teatre. Es va dirigir ràpidament cap a casa per explicar-li al seu germà. L'Arnio es va enfurismar.

-        Tu tens idea de la dificultat i el temps que he posat amb aquestes rimes?! – Sí, però res! Segur que quedo últim! Gràcies, de veritat, però ets horrible!

-        Arnio, no volia ofendre't i a més, demà diuen els resultats i ja veurem com quedes...

-        Mira, et parlaré fins que tingui els resultats. I si he quedat entre els deu primers, et perdonaré.

-        Espera! - Digué la Marie.

-        Sabies que en el jurat estava Young Jeezy?

-        Què?!!! El raper professional?

-        Sí, li ha encantat la cançó.

L'Arnio es va posar molt més nerviós de sobte.

L'endemà al matí, van engegar la televisió, van posar el canal CNN, que era on donaven els resultats del concurs, els noms anaven sonant.

-       "En setena posició: - Silvester Hunt, en sisena posició – Marshal Chevy,... el tercer classificat Enzo Cons,... el segon classificat, és molt jove, només dotze anys: ARNIO CHEVALIER!!!

En aquell moment tots dos es va posar a plorar d'alegria.

-    Marie, sento el que et vaig dir ahir, ets increïble i sempre has estat per ajudar-me. T'estimo!

-          Gràcies – va respondre Marie.

Van pujar el volum de la televisió i el raper Young Jeezy dedicava unes paraules a l'Arnio:

-          Encara no t'he conegut però sé que estàs mirant això. M'agradaria oferir-te unes sessions per gravar més cançons teves. Ja sé que no teniu diners, així que vull finançar el teu primer CD. T'hi espero!

De sobte l'Arnio se sentia respectat i estimat, potser continuava tenint una vida espantosa, però ell es conformava de tenir una persona que l'estimava i algú que el respectava.

ARNIO

I M C